Go to Top

Serà utopia o serà ingenuïtat

A Mas Garriga estem d’enhorabona, estrenem pàgina web, bloc i post!! De segur, el primer de molts, en la recerca d’esdeveniments, activitats o reflexions entorn el turisme rural en un petit municipi del Gironès, Sant Andreu Salou, on hi ha una masia, perduda enmig del no res però que vol connectar amb el món.

En primer lloc, ho fa reivindicant un valor de la cultura rural, cada cop més deteriorat i menystingut: el silenci. Sí, avui el silenci és el protagonista. Serem ingenus o potser utòpics, però… com connectem amb nosaltres mateixos si no és amb espais de silenci? El segle XXI ha significat l’explosió de les comunicacions, l’esclat de la informació massiva, l’ànsia de “l’aquí i l’ara”. Però no estem descobrint res de nou. El que sí podem fer és revaloritzar allò que sense cridar ni córrer, ens fa bullir per dins: el silenci. De fet, ens parla i diu molt més que els milions d’imputs que rebem diàriament i que ens obliguen a seguir un ritme desenfrenat per no perdre detall de l’ultima notícia. Irònicament, perdem més del que guanyem, perdem coneixement i profunditat, ja que al cap de 2 minuts, allò ha caducat. Però què té a veure el silenci amb la cultura rural?

En un petit poble on només hi ha granges, camps de cultiu, boscos i masies tot s’alenteix. No hi ha pressa, la feina no s’acabarà, no val la pena córrer. Per això, el pagès coneix bé el silenci. El silenci diari de quarts de 6 del matí, per aprofitar les primeres hores del dia, encendre la llar de foc sigui hivern o sigui estiu, fer la torrada de pa amb oli, i, amb tranquil·litat, baixar a feinejar. En aquest context, no cal un horari ple de tasques a fer, ni un smartphone que t’actualitzi sobre l’ultima piulada de la prima de risc que et canviarà la vida. Precisament, al camp, només hi ha un risc: el de voler tenir-ho tot “aquí i ara”. El nostre amic silenci és el gran aliat a pagès. Amb el silenci, es pot escoltar la naturalesa, respirar el seu perfum, tot d’una, copsar com neix el blat de moro o sentir el brogit de les branques colpejades pel vent. El silenci també observa cada dia milers d’esdeveniments com l’aventura que ha emprès l’oreneta a la primavera, migrada de Sudàfrica, per instal·lar-se temporalment a les nostres terres. Així, serà utopia o serà ingenuïtat, però el silenci ens torna a la realitat.

Fins aquí el nostre primer post! Esperem poder estar en contacte amb vosaltres i no us perdeu detall d’una petita masia perduda enmig del món ;)

“No sé si dir que em sobta aquest silenci,
que em sobta més potser perquè el conec
i ja fa molt de temps que el delejava

Tràngols i vents m’han dut on sóc, i em miro,
més que admirat, sorprès, o tal vegada
desconcertat i amb una certa angoixa.

Em costa molt respondre les preguntes
i fins i tot em costa formular-les,
com si de sobte hagués perdut el rastre
de mi mateix.

Ara escric i és quieta
la tarda que reposa rere els vidres,
com un espai de claredats molt íntim
que he retrobat, mentre per la finestra
contemplo els cims llunyans, majestuosos…”

(Miquel Martí i Pol, LA FINESTRA, Temps d’interluni, 1990)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

buy facebook likes