Go to Top

Mas Garriga Turisme Rural

Primer tractor a la finca del Mas Garriga

Avui fem memòria del primer tractor a la finca del Mas Garriga!

La màquina protagonista és el famós Lanz Bulldog D 2416.

Va estar a la finca del 1956 al 1975.

L’any 1921 aquest Lanz es va començar a fabricar a Heinrich Lanz AG de Manheim en la regió de Baden-Württemberg a Alemanya.

Es va comprar nou i va ser una concessió del ministeri d’agricultura. Al Mas Garriga van ser afortunats per ser una de les granges en tenir el dret a comprar-ne un.

El Lanz era un tractor d’importació, blau, sense cabina i molt robust. Pesava 1750kg.

Al Mas Garriga va substituir els bous per llaurar els camps.

El treballs lleugers els continuaven fent els bous “Machos” (animals híbrids de l’encreuament entre burro i cavall). El Lanz era massa potent en aquests casos.

El Lanz tenia uns parafangs a les rodes de darrera amb unes barres per a la subjecció de fins a 4 persones apart del conductor.

El Bulldog era un tractor relativament barat, simple i de fàcil manteniment. Funcionava amb un motor dièsel de 2 temps de 2.6 litres amb un gran cilindre horitzontal de 140mm de diàmetre. Donava 24CV i el seu règim de voltes era 1000rpm.

El pneumàtics tenien càmera d’aire i eren llisos a davant i amb dibuix a les rodes tractores de darrera.

El Lanz Bulldog va tenir més versions amb menys i més potència. A Alemanya era un dels tractors més utilitzats. Es van produir 250.000 unitats. Degut al seu èxit, va ser copiat en altres països com a Polònia amb el de nom de Ursus C-45 i C-451, a Argentina amb nom “Pampa” i a Anglaterra sota la marca Marshall Field.

Va donar molt bon resultat!! Al 1975 es va vendre que funcionava correctament.

Lanz  (1)

Lanz  (2)

Lanz  (4)

Lanz  (3)

Sembra la llavor de la terra

Des de Mas Garriga no perdem la vocació de pagesos que ha acompanyat la masia des de temps immemorials. Per això avui volem recordar i compartir amb vosaltres les collites de finals de primavera i la sembra d’inicis d’estiu. Aquí podeu veure com es recull l’ordi amb la segadora de dimensions inhumanes, però gràcies a la qual avui es pot treballar a més gran escala. Com a curiositat, l’ordi s’assembla molt al blat per la seva forma espigada i aquell que passi amb cotxe per prats i camps de cultiu, fàcilment els confondrà. L’ordi és un cereal emprat en la preparació del malt i la cervesa o com a farratge pels animals, el que és conegut com a “pinso”. Avui tots bevem cervesa, i la cervesa d’ordi fou probablement la primera beguda produïda pels humans del neolític.

WP_000436WP_000433

WP_000434WP_000437

Un cop segat l’ordi, a Mas Garriga arriba la plantació el blat de moro. Podeu veure’l a la imatge en el seu estat incipient. El blat de moro és una planta originària de zones tropicals de Centre Amèrica. Ja era cultivada a la zona de l’actual Mèxic cap a l’any 7000 a.C. Era un aliment bàsic a les civilitzacions Maia i Inca. Amb l’arribada dels europeus a Amèrica es va estendre arreu del món. Actualment és el tercer cereal més important del món després del blat i l’arròs. Com l’ordi, el blat de moro també s’utilitza pel farratge animal. Durant l’estiu, el blat de moro necessita molta aigua, però aquest juliol – diuen ha estat el més plujós en 50 anys- no hem hagut d’estirar gaires vegades el track (l’aspersor gegant amb una llarga mànega enrotllada com els allargadors elèctrics). Però no ens refiem que aquest agost promet ser calorós o això s’intueix. El grill segur que està content! Fins la propera!!


Nit estiuenca,

nit de calor.

L’herba s’asseca,

però jo, no.

Com més fa calda,

més bé jo estic;

ella rondina,

i jo, ric…, ric…

(Joana Raspall, EL CANT DEL GRILL, Serpentines de versos)

Serà utopia o serà ingenuïtat

A Mas Garriga estem d’enhorabona, estrenem pàgina web, bloc i post!! De segur, el primer de molts, en la recerca d’esdeveniments, activitats o reflexions entorn el turisme rural en un petit municipi del Gironès, Sant Andreu Salou, on hi ha una masia, perduda enmig del no res però que vol connectar amb el món.

En primer lloc, ho fa reivindicant un valor de la cultura rural, cada cop més deteriorat i menystingut: el silenci. Sí, avui el silenci és el protagonista. Serem ingenus o potser utòpics, però… com connectem amb nosaltres mateixos si no és amb espais de silenci? El segle XXI ha significat l’explosió de les comunicacions, l’esclat de la informació massiva, l’ànsia de “l’aquí i l’ara”. Però no estem descobrint res de nou. El que sí podem fer és revaloritzar allò que sense cridar ni córrer, ens fa bullir per dins: el silenci. De fet, ens parla i diu molt més que els milions d’imputs que rebem diàriament i que ens obliguen a seguir un ritme desenfrenat per no perdre detall de l’ultima notícia. Irònicament, perdem més del que guanyem, perdem coneixement i profunditat, ja que al cap de 2 minuts, allò ha caducat. Però què té a veure el silenci amb la cultura rural?

En un petit poble on només hi ha granges, camps de cultiu, boscos i masies tot s’alenteix. No hi ha pressa, la feina no s’acabarà, no val la pena córrer. Per això, el pagès coneix bé el silenci. El silenci diari de quarts de 6 del matí, per aprofitar les primeres hores del dia, encendre la llar de foc sigui hivern o sigui estiu, fer la torrada de pa amb oli, i, amb tranquil·litat, baixar a feinejar. En aquest context, no cal un horari ple de tasques a fer, ni un smartphone que t’actualitzi sobre l’ultima piulada de la prima de risc que et canviarà la vida. Precisament, al camp, només hi ha un risc: el de voler tenir-ho tot “aquí i ara”. El nostre amic silenci és el gran aliat a pagès. Amb el silenci, es pot escoltar la naturalesa, respirar el seu perfum, tot d’una, copsar com neix el blat de moro o sentir el brogit de les branques colpejades pel vent. El silenci també observa cada dia milers d’esdeveniments com l’aventura que ha emprès l’oreneta a la primavera, migrada de Sudàfrica, per instal·lar-se temporalment a les nostres terres. Així, serà utopia o serà ingenuïtat, però el silenci ens torna a la realitat.

Fins aquí el nostre primer post! Esperem poder estar en contacte amb vosaltres i no us perdeu detall d’una petita masia perduda enmig del món ;)

“No sé si dir que em sobta aquest silenci,
que em sobta més potser perquè el conec
i ja fa molt de temps que el delejava

Tràngols i vents m’han dut on sóc, i em miro,
més que admirat, sorprès, o tal vegada
desconcertat i amb una certa angoixa.

Em costa molt respondre les preguntes
i fins i tot em costa formular-les,
com si de sobte hagués perdut el rastre
de mi mateix.

Ara escric i és quieta
la tarda que reposa rere els vidres,
com un espai de claredats molt íntim
que he retrobat, mentre per la finestra
contemplo els cims llunyans, majestuosos…”

(Miquel Martí i Pol, LA FINESTRA, Temps d’interluni, 1990)

buy facebook likes